Dia de la Llibertat del Programari 2014 a la Palma de Cervelló

Nota: Aquesta entrada reprodueix l'article que vam escriure per l'associació BlenderCAT i que trobareu publicat a la 8a edició de la revista BlenderCAT amb articles molt interessants sobre el Blender. Aquesta és la versió en català per l'article. Des d'aquí volem agraïr a l'associació BlenderCAT, i especialment al Marçal Mora, la important tasca de difusió que fan del Blender a Catalunya (i fora de Catalunya).

HISTÒRIA

La Palma de Cervelló és una petita població de menys de 3.000 habitants, situada a uns 20 Km de Barcelona, al Baix Llobregat, a l'espai entre les serralades de Collserola i de l'Ordal.

Era l'estiu del 2011 quan un grup de palmarencs, fanàtics del programari lliure, van decidir ampliar l'oferta d'activitats pel Dia de la Llibertat del Programari (Software Freedom Day) a Catalunya. L'entitat era la Konfraria de la Vila del Pingüí de la Palma de Cervelló que s'havia fundat un any abans. Des de l'any 2005 i fins aquell moment, l'associació Caliu (CAtalan LInux Users) liderada per en Rafael Carreras s'havia encarregat d'organitzar la diada a Barcelona, el tercer dissabte del mes de setembre.

Des d'un principi es tenia una cosa molt clara: la idea era ampliar l'oferta, i per aquest motiu es va decidir avançar la celebració al divendres previ a la celebració mundial.

Des de llavors ja han passat quatre anys i de mica en mica, el Dia de la Llibertat del Programari a la Palma de Cervelló s'ha anat consolidant com una activitat d'interès per tot aquell amb inquietuds sobre el programari i la cultura lliure.

En els darrers tres anys per la Palma hi han estat representats GnuLinux.cat, OpenStreetMap, Guifi·net (2011), la comunitat catalana de Mozilla, OsmAnd, Android (2012), RaspberryPi, la FSFE (Free Software Foundation Europe), l'Ubuntu Catalan LoCo Team (Ubuntaires) i també BlenderCAT (2013).

FILOSOFIA

El Dia de la Llibertat del Programari a la Palma de Cervelló pretén incloure a usuaris de tots els nivells, i sobretot facilitar la introducció en aquest món a les persones que el desconeixen per complet. Això té la seva lògica si entenem l'entitat que l'organitza com una entitat amb unes arrels profundament locals.

A més a més, es pretén oferir un espai lúdic i festiu que faciliti la interacció entre els assistents, d'una manera natural i distesa.

UNA ANÈCDOTA PER CADA ANY

La primera edició (2011) va permetre a la Konfraria conèixer el funcionament d'OpenStreetMap de la mà d'en Celso González. El mapa de la Palma de Cervelló estava completament buit i uns mesos més tard van organitzar-se uns tallers oberts per ajudar a completar-lo. Els tallers van aparèixer al Telenotícies Vespre de TV3, i actualment la Konfraria participa activament en la comunitat catalana d'OpenStreetMap. Tot això no hauria estat possible sense el DLP 2011.

La segona edició (2012) va tenir com a protagonistes els dispositius mòbils. Vam parlar d'Android però també vam poder veure un dispositiu amb FirefoxOS abans que sortís al mercat. També vam parlar d'OsmAnd, una potent aplicació que utilitza dades d'OpenStreetMap. El gran Toni Hermoso va deixar escrit al seu Twitter com se n'havia enamorat: «#OsmAnd -> Awesome #OSM #Android app I fell in love yesterday in La Palma de Cervelló».

La tercera edició (2013) va ser l'inici del format d'activitats solapades en l'espai i el temps. Van utilitzar-se tres espais (teatre, biblioteca i PuntTIC), però el bullici va ser sobretot al teatre. Això va donar molt més dinamisme a l'esdeveniment i més llibertat als ponents. Així per exemple, l'associació BlenderCAT va disposar de quatre hores per realitzar un taller de «Creació de videojocs amb Blender», una de les delícies de la jornada amb el Marça Mora, l'Abraham Castilla i el Richard Sánchez. La conclusió d'aquell any va ser clara: «Els pròxims anys, tots al teatre!».

EDICIÓ 2014 ^{(lloc web, reportatge)}

Aquest 19 de setembre totes les activitats del Dia de la Llibertat del Programari van realitzar-se al Teatre Societat Aliança Palmarenca, on durant tota la tarda van anar desfilant persones de tot tipus per participar dels tallers i xerrades. La tarda va ser fantàstica i el temps va acompanyar de la millor manera, i l'únic incident el vam trobar en un accident a la BV-2421 que va dificultar l'accés a la Palma de Cervelló durant uns minuts.

La jornada va inaugurar-la l'Andreu Cabré amb un taller de dues hores sobre «Creació de material amb Cycles». Com el mateix Andreu va explicar a la càmera de la Palma TV: «Cycles és un motor de renderitzat modern, i incorpora una manera nova i diferent de crear materials». Tot i ser un taller de nivell mitjà, va haver-hi un bon nivell de participació, al voltant de les 10 persones. Segons l'Andreu, tot i que hi havia usuaris novells i experts, el taller oferia alguns conceptes que són d'utilitat per a tothom. En Francesc Dorca, per exemple, expressava la seva admiració pel fet que «una població tan petita tingui tanta trempera linuxera» i afegia: «he de dir que l'ambient que hi havia era d'allò més engrescador i que vaig aprendre unes quantes coses molt útils sobre el Blender».

El taller més llarg (4 hores) el va oferir en Carlos López Quintanilla, consultor SIG i defensor del programari lliure en aquest àmbit. El taller que va presentar va ser d'«Introducció al QGIS 2.0». L'aplicació Quantum GIS és una de les eines més potents per treballar amb informació geogràfica. Un dels seus potencials n'és la possibilitat d'ampliar-ne les possibilitats amb connectors per treballar, per exemple amb dades d'OpenStreetMap. Unes cinc persones -cap d'elles noves en el camp GIS- van poder participar d'aquest fantàstic taller. Actualment en Carlos López Quintanilla a més, col·labora amb Softcatalà per poder disposar d'una traducció al català del QGIS. En Manolo Barcia, quan se li va preguntar sobre com havia anat el taller responia: «Molt bé, però se m'ha fet curt!».

En Josep Gallart va poder fer doblet gràcies a la seva doble condició com a membre del Catalan LoCo Team (Ubuntaires) i com a regidor de cultura de l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Va repartir uns quants CD de la darrera versió de l'Ubuntu (escriptori i servidor) entre els assistents a la xerrada «Instal·lacions alternatives i configuració avançada de l'Ubuntu»^(pdf), juntament amb la Guia Ubuntu^(guia) que és possible gràcies a en Miquel Adroer. Aquesta xerrada pretenia que l'usuari bàsic disposés de les eines per atrevir-se a fer un pas més en el sistema operatiu, aquesta xerrada completava la que en l'edició anterior havia fet en Walter García Fontes, de caràcter més introductori.

Pel seu caràcter divulgatiu va ser d'especial interès la xerrada-debat que es va realitzar sobre la «Migració al LibreOffice a l'Ajuntament de Caldes de Montbui»^(pdf), i tan interessant com la xerrada van ser els seus assistents, molts d'ells membres d'agrupacions polítiques locals com LPS (la Palma Sempre, actual govern de la Palma de Cervelló) el PSC, ERC, la CUP i el Procés Constituent. No només es va parlar del LibreOffice, sinó també dels estàndards i els formats oberts, conceptes molt importants per als responsables de l'administració. En Javier Lahoz, representant del PSC la Palma, per exemple, destacava la «il·lusió i ganes de fer coses» que es respirava a la jornada i mostrava la seva voluntat de participar-hi en pròximes edicions.

Un dels atractius de la jornada sens dubte el van aportar l'Oriol López, el Guille Giménez i el Víctor Vaquero amb els seus tricòpters (drones) de fabricació casolana i en els que hi apliquen munts de ciència i d'enginy: autèntiques obres d'art sobre una estructura de fusta i amb unes plaques Arduino. Es va sortir al carrer per fer-los volar (quina estabilitat!!) i equipats amb una càmera GoPro van enregistrar imatges que després processaria l'Edgar Riba (membre de la Konfraria) amb la llibreria OpenCV per fer una petita demostració de com programar-la perquè fos capaç de detectar les persones del vídeo. L'Edgar Riba aquest estiu ha participat en el Google Summer of Code, treballant precisament pel projecte OpenCV

De manera transversal durant tota la tarda va realitzar-se una «Viquimarató sobre la Palma de Cervelló» organitzada amb l'ajuda de l'Esther Ximénez (Biblioteca Municipal de la Palma) i amb la col·laboració de l'Àlex Hinojo (@Kippelboy). Va ser un espai de treball des d'on van anar ampliant-se tots els continguts referents a la pàgina principal de la Palma de Cervelló, però també d'altres pàgines relacionades amb la Palma de Cervelló. Una anècdota? L'Àlex va crear la pàgina de la Montse Pascual i Vilapua, una de les persones que va venir a participar de la Viquimarató i que va considerar-se la reina de l'escalada deportiva a finals dels anys vuitanta.

L'Àlex Hinojo resumia la jornada amb aquestes paraules: «El DLP de la Palma és l'exemple de què quan hi ha una bona connexió amb les comunitats es poden fer actes interessants sense grans pressupostos. Veure l'alcalde editant la wiki ja va ser tot un què per dir com és la Palma».

També de manera transversal i durant tota la tarda va disposar-se d'un espai d'instal·lació de sistemes GNU/Linux (Linux Install Party) i qui va dinamitzar aquest espai va ser en Ferran López de la Pipa Plena (agrupació d'usuaris GNU/Linux de l'Alt Empordà). Enguany no va participar-hi tanta gent, però va completar-se una migració a Lubuntu, en un ordinador antic i amb poques possibilitats.

La cloenda de la jornada va anar a càrrec del Martí Morta, amb una xerrada sobre «ROS: Robòtica i programari lliure»^(slides). No només va ser una xerrada molt didàctica i visual en la qual es van veure vídeos de robots realitzant coses impressionants, sinó que a més, va realitzar una demostració en viu utilitzant ROS (Robot Operating System), una càmera web i una placa Arduino.

Mereixen una menció especial tots els que van fer possible una cobertura mediàtica de l'esdeveniment: en Marc Rodríguez (la Palma TV), Josep Balsas (fotografies), en Xavi Aranda (el Teb) i en Benny Beat (Softcatalà)^{(fotografies a Flickr)}.

I arribats a aquest punt, sí. Era el moment de descansar després d'una tarda tan intensa i productiva, des de les 16 h i fins a les 21 h... Era el moment de desplaçar-nos al Cafè de l'Aliança per seure a la taula on ens esperaven les taules d'embotits i de formatges i acabar amb el Sopar de germanor, això si, continuant el debat sobre tot allò que envolta el programari i la cultura lliure.

Us animareu a venir a la Palma de Cervelló l'any que ve? ;)

Renovació de l'equipament informàtic a la Palma de Cervelló i... programari lliure?

Actualització 02-06-2014: L'anunci de la licitació s'ha publicat al DOGC el 26/05/2014 (fitxa al DOGC) i això dóna un marge per la presentació de propostes fins aproximadament el 19-20 de juny de 2014.

---

Actualització 21-05-2014: L'article contenia un error ja que el cost de les llicències de Microsoft Office arriba als 8.497,72€ que suposa el 12,1% del pressupost (i no la quantitat 2.587,75€ que era el 3,6%).

---

 
Des de la Konfraria de la Vila del Pingüí de la Palma de Cervelló volem informar a totes les empreses proveïdores de serveis i subministraments informàtics afins al programari lliure que aquest dilluns 12 de maig s'ha publicat al BOPB (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona) un anunci per la licitació d'un contracte per a l'adquisició i instal·lació d'equipament informàtic i el manteniment durant el primer any per a l'Ajuntament de la Palma de Cervelló.

  > Anunci de la licitació al BOPB

Per optar a la licitació cal presentar tota la documentació recollida al plec de clàusules administratives, d'entre les que ens agradaria destacar que es fa referència a una possible migració a programari lliure. Concretament es demana una «Proposta d'implementació de programari lliure amb una durada màxima de tres anys», encara que s'avisa de què «No s'executarà mentre sigui vigent el contracte», com s'observa a la imatge:

Podeu consultar tot el document en el següent enllaç:

  > Plec de clàusules administratives particulars

Si arribeu al final del plec de clàusules veureu que s'hi adjunta un pressupost del cost total que és 70.247,72€. Des de la nostra perspectiva pensem que s'esdevé una fantàstica ocasió per poder realitzar la migració del paquet ofimàtic, ja que un 3,6% 12,1% d'aquest pressupost (que són 2.587,75€ 8.497,72€) va destinat a pagar llicències de Microsoft Office que podrien estalviar-se amb l'ús d'alternatives lliures com per exemple el LibreOffice.

El LibreOffice és un paquet ofimàtic gratuït, de codi lliure i ple de funcionalitats, per a MS Windows, Mac OS X i GNU/Linux. A més a més el LibreOffice no només està completament traduït al català sino que incorpora eines lingüístiques de correcció ortogràfica, gramatical i d'estil; així com diccionaris de sinònims i de partició de mots. L'aplicació consta d'eines per a processament de text (Writer), fulls de càlcul (Calc), presentacions (Impress), dibuixos vectorials (draw), bases de dades (Base), editor de fórmules (Math) i macros (text extret del fulletó de Softcatalà per la versió 4.0 del LibreOffice, on trobareu més detalls sobre l'aplicació). Les pàgines per a la baixada del paquet ofimàtic LibreOffice en català són:

  > Pàgina oficial del projecte

  > Pàgina a Softcatalà

De fet, són moltes les administracions que han fet una aposta per alternatives com el LibreOffice o l'Apache OpenOffice, en trobem exemples a l'ajuntament de Caldes de Montbui, la Comunitat Valenciana, el govern de Navarra, la província italina Tirol del Sud, i governs sencers com el govern britànic,  o el brasiler que a més a més col·labora en el desenvolupament d'aquestes aplicacions.

Per a les administracions públiques també és fonamental l'ús dels estàndards i els formats oberts, i en el cas de l'ofimàtica ens referim en concret a l'OpenDocument Format o ODF (que utilitza de forma nativa el LibreOffice però també molts altres paquets ofimàtics com l'Apache OpenOffice, Calligra Suite, Abiword, etc). Per obtenir-ne més informació, us recomanem que passeu per la pàgina del Document Freedom Day o que llegiu l'article a Softcatalà sobre aquesta celebració.

Instal·lació del LibreOffice 4.0 en català a l'Ubuntu

Imatge modificada del lloc web del LibreOffice (CC-BY-SA)

Ja tenim aquí la darrera versió del LibreOffice, no n'analitzarem les novetats i anirem al grà: si voleu instal·lar el LibreOffice 4.0 en català al vostre Ubuntu podeu seguir els següents pasos:

• En primer lloc cal eliminar completament el LibreOffice que tingueu instal·lat, podeu fer-ho des d'un Terminal amb la comanda:
  
  
   sudo apt-get purge "libreoffice*.*"

• A continuació, descarregueu-vos el paquet del LibreOffice 4.0 des d'aquí, el paquet de l'idioma català des d'aquí, i també el de l'ajuda en català des d'aquí. Si ho preferiu, féu-ho directament des de la pàgina del LibreOffice: http://www.libreoffice.org/download. Els fitxers seran a la carpeta «Baixades» de la vostra Home (carpeta d'usuari), concretament us haureu baixat els fitxers:
• LibreOffice_4.0.0.3_Linux_x86_deb.tar.gz
• LibreOffice_4.0.0_Linux_x86_deb_langpack_ca.tar.gz 
• LibreOffice_4.0.0.3_Linux_x86_deb_helppack_ca.tar.gz
  
• El següent pas consisteix en descomprimir aquests fitxers (podeu fer clic amb el botó dret sobre cadascun d'ells seleccionar l'opció «Extreu aquí»). En descomprimir els fitxers es crearan tres carpetes: LibreOffice_4.0.0.3_Linux_x86_deb , LibreOffice_4.0.0_Linux_x86_deb_langpack_ca i finalment LibreOffice_4.0.0.3_Linux_x86_deb_helppack_ca

• Des del Terminal (podem prémer Alt+F2 i escriure-hi gnome-terminal), entrarem a la primera carpeta amb la comanda (on evidentment canviarem usuari pel nostre nom d'usuari, i la ruta on hi hem descomprimit el fitxer si és una altra):
 
cd /home/usuari/Baixades/LibreOffice_4.0.0.3_Linux_x86_deb/DEBS


Quan siguem en aquesta carpeta només cal executar:


sudo dpkg -i *.deb


A continuació entrarem a la carpeta desktop-integration:


cd desktop-integration


Des d'on llençarem la mateixa comanda d'abans (si ens donés algun error, potser no hem desinstal·lat correctament el LibreOffice i ens cal anar al «Gestor de paquets Synaptic» a desinstal·lar el paquet libreoffice-core):


sudo dpkg -i *.deb


Per instal·lar els paquets de llengua, primer cal que accedim a l'altra carpeta que hem descomprimit amb la comanda (on evidentment canviarem usuari pel nostre nom d'usuari, i la ruta on hi hem descomprimit el fitxer si és una altra): 


cd /home/usuari/Baixades/LibreOffice_4.0.0_Linux_x86_deb_langpack_ca/DEBS


Quan siguem en aquesta carpeta només cal executar:


sudo dpkg -i *.deb
Per instal·lar els paquets d'ajuda en català, primer cal que accedim a l'altra carpeta que hem descomprimit amb la comanda (on evidentment canviarem usuari pel nostre nom d'usuari, i la ruta on hi hem descomprimit el fitxer si és una altra): 


cd /home/usuari/Baixades/LibreOffice_4.0.0.3_Linux_x86_deb_helppack_ca/DEBS


I altra vegada (però... per fi! la darrera) quan siguem en aquesta carpeta només cal executar:


sudo dpkg -i *.deb


I en principi ja tindrem instal·lat el LibreOffice 4.0 en català al nostre Ubuntu ;)
Aprofito per felicitar des d'aquí a tota la gent de Softcatalà i col·laboradors que han fet possible la traducció del LibreOffice, i animar-vos a col·laborar en el projecte: fent una donació o ajudant a traduïr-lo.

Utilitzant Prezi amb un joystick o gamepad a l'Ubuntu

Si heu de fer una presentació, heu triat Prezi perquè us agrada, però passeu de iPads i similars i us disposeu a fer-ho amb el vostre Ubuntu... Heu de saber que és possible utilitzar un joystick o un gamepad per passar les diapositives (d'ara en endavant parlaré de joystick per referir-me tant al joystick com al gamepad). 

En primer lloc haurem d'instal·lar els paquets joy2key (que ens permet traslladar les tecles del teclat als botons del joystick) i jstest-gtk (per configurar i cal·librar el joystick), ambdós els trobarem als repositoris de l'Ubuntu i per instal·lar-los només ens cal obrir un Terminal i escriure-hi: 

sudo apt-get install joy2key jstest-gtk

En primer lloc haurem de connectar el joystick per USB (obvi), i per provar el joystick podem llançar l'aplicació jstest-gtk que ens mostrarà els dispositius disponibles i veurem en quina ubicació es troben, com es mostra a la captura:

En aquest cas la prova es va realitzar amb un netbook i el joystick es trobava a /dev/input/js1. Si fem clic sobre el botó «Propietats» ens apareixerà una finestra amb tots els botons que el perifèric té disponibles:

Per provar-los des del Terminal ho podem fer amb la ordre: 

jstest --normal /dev/input/js0

On evidentment canviarem el js0 pel dispositiu que volem control·lar, per exemple js1 en el nostre cas.

Una vegada hem fet aquestes petites comprovacions, el següent pas serà crear un fitxer perquè joy2key sàpiga com ha de traslladar les tecles al joystick. El fitxer que hem de crear s'ha d'anomenar .joy2keyrc i l'hem d'ubicar a la nostra carpeta principal (o Home). Una manera fàcil de fer això des del nostre Terminal és escrivint: 

gedit /home/nom_usuari/.joy2keyrc

On haurem de canviar nom_usuari pel nostre nom d'usuari ;)
Això ens obrirà l'editor de text, però abans de continuar cal recordar que en el nostre cas el joystick (gamepad, de fet) tenia 2 eixos (axes) i 10 botons (keys) -com es pot observar a la captura de les «Propietats». Recordat això, passarem a introduir-hi  el contingut que serà de l'estil:

START nom_de_la_configuració
-X
-dev /dev/input/js1
-buttons A B C D E F G H I J
-axis K L M N

En aquest fitxer hi haurem de canviar les parts colorejades:

• nom_de_la_configuració: Hi posem el que vulguem, per exemple, per saber que aquesta configuració l'utilitzarem pel Prezi i podem posar prezi (el fitxer que estem creant pot contenir diverses configuracions diferents)
• js1: Com s'ha explicat abans ho canviarem pel lloc on es trobi el nostre dispositiu, per exemple js0, etc...
• A B C D E F G H I J: Aquestes 10 lletres es corresponen als 10 botons del joystick. M'intentaré explicar, la primera lletra (A) significa que el Botó0 del joystick emularà la lletra A del teclat, (B) el Botó1 la lletra B,... i (J) el Botó9 la lletra J. Cal tenir en compte que no podem deixar botons buits, de manera que si volem configurar el Botó1 però no el Botó0, alguna cosa haurem de posar al Botó0 (per exemple, emular una tecla intranscendent)
• K L M N: Aquestes 4 lletres es corresponen als 2 eixos (cada eix té positiu i negatiu, i per tant es tracta de 4 variables). A veure si ho fem més fàcil: La lletra (K) indica que quan premem el BotóEsquerra del joystick emularem la lletra K, (L) quan premem el BotóDreta emularem la lletra L, (M) quan premem el BotóAmunt emularem la lletra M i (N) quan premem el BotóAvall emularem la lletra N.

Ara bé, en el cas del Prezi no ens interessa pas emular lletres del teclat sinó altres tecles com la tecla Endavant, Endarrera o d'Escapament. Podem trobar la relació de tecles al fitxer keysysmdef.h que si no tenim al nostre sistema localitzarem amb facilitat fent una cerca a internet. Allà veurem per exemple que la tecla Endarrera és Left, la tecla Endavant és Right, o que la tecla Escapament és Escape.

Tenint en compte tot el que s'ha dit fins ara, un exemple de configuració del fitxer:

START prezi
-X
-dev /dev/input/js1
-buttons A Left Right Escape

En aquest cas, avançaríem les diapositives amb el Botó2, aniríem enrere amb el Botó1, i sortiríem de la presentació amb el Botó3. El Botó0 emularia la A, però no ens serviria per res (només l'hem posada per poder configurar els botons que realment ens interessen).

Un altre exemple:

START prezi
-X
-dev /dev/input/js1
-axis Left Right A Escape

En aquest cas avançaríem prement el BotóDreta del joystick, aniríem enrere amb el BotóEsquerra, sortiríem de la presentació amb el BotóAvall, i el BotóAmunt no serviria per res (ja que emularia la A).

Evidentment al mateix fitxer de configuració i poden conviure paràmetres tant per buttons com per axis.

Ara bé, si algú es pregunta perquè serveix la línia amb la X, aquí hi ha el kit de la qüestió. Quan llancem el joy2key el ratolí es convertirà en una «creueta» i la configuració tindrà efecte sobre la finestra en què fem clic amb la «creueta».

Per iniciar el joy2key amb la configuració desitjada, obrirem un Terminal i hi escriurem: 

joy2key -rcfile .joy2keyrc -config prezi

On canviarem prezi pel nom de la configuració, si és un altre. Quan premem la tecla de retorn veurem que el ratolí es converteix en la famosa «creueta». Llavors clicarem sobre l'aplicació que volem control·lar amb el joystick... I ens demanarà que el cal·librem, primer pas centrar l'eix 1 (dreta-esquerra) i prémer un botó, després posició mínima de l'eix 1 (esquerra) i prémer botó, després posició màxima eix 1 (dreta) i prémer botó, després centrar eix 2 (amunt-avall) i prémer un botó, després posició mínima de l'eix 2 (avall) i prémer botó, i finalment posició màxima de l'eix 2 (amunt) i prémer botó... És a dir per cal·librar el joystick haurem realitzat sis pulsacions. Ara bé...

Com ho fem amb el Prezi?

Suposem que utilitzem la primera configuració proposada (sense eixos, només botons), en primer lloc obrirem el navegador amb la presentació al Prezi. Llavors farem que es vegi a pantalla completa.
Quan tinguem la presentació a pantalla completa premem simultàniament les tecles Alt+F2 que ens permeten executar una ordre. Llavors llancem el joy2key amb la comanda que s'ha explicat abans (joy2key -rcfile .joy2keyrc -config prezi, recomano fer un còpia i enganxa, però us caldrà treballar amb dos escriptoris). Quan aparegui la creueta farem clic sobre la presentació del Prezi que tenim oberta a pantalla completa. Si ho recordeu ara tocaria cal·librar el joystick... en el cas de la primera configuració en què només utilitzàvem botons podem passar això prement un botó qualsevol del joystick sis vegades (si utilitzèssim la configuració 2 amb eixos, llavors hauríem de recordar la seqüència: centrat eix 1-mínim eix 1-màxim eix 1-centrat eix 2-mínim eix 2-màxim eix 2), una vegada fet això... MÀGIA!... Ja control·larem la presentació amb el nostre joystick :)

I amb el LibreOffice Impress?

Doncs, exactament el mateix. Llancem la presentació de diapositives (amb la tecla F5), i quan la tenim a pantalla completa Alt+F2 i fem el mateix :))

I es poden fer més coses?

Evidentment, pots provar de configurar qualsevol aplicació perquè amb el joystick t'emuli les tecles que et calen... Idees: Un reproductor de vídeo o de música, un joc, etc.

I de passada us recomano aquesta presentació feta amb Prezi sobre Android que va fer l'Edgar Riba en motiu del «Dia de la Llibertat del Programari 2012» a La Palma de Cervelló: «Què s'amaga rere el teu mòbil?»

Vagi de gust!

Instal·lar LibreOffice 3.3 en català al nostre Ubuntu

La propera versió d'Ubuntu sortirà el 28 d'abril i s'anomenarà Ubuntu Natty Narwhal (Narval Elegant, el narval és un cetaci de l'àrtic amb un gran ullal semblant al dels unicorns), serà la versió 11.04 amb suport d'un any.

Aquesta nova versió ens sorprendrà probablement amb un canvi important, la substitució del paquet d'ofimàtica OpenOffice per LibreOffice, ara bé, de què va tot això...?

Tot això respon a què OpenOffice era un dels projectes de programari lliure desenvolupats per l'empresa nord-americana d'informàtica Sun Microsystems la qual recentment (es formalitza la compra el 21 de gener de 2010 amb l'aprovació per part de la Unió Europea) ha estat adquirida per Oracle Corporation.

LibreOffice (nom provisional) és un projecte fork (escissió) del projecte OpenOffice creat amb la finalitat de què l'esperit lliure d'OpenOffice no es perdés amb la compra de Sun Microsystems per part d'Oracle. 
LibreOffice serà gestionat per l'empresa The Document Foundation creada amb aquesta finalitat. Ara bé, el problema és que alguns membres de The Document Foundation també integraven el projecte OpenOffice.org; fet que Oracle ha entès que era incompatible, obrint la porta a aquests membres d'OpenOffice (com Charles-H. Schulz, Christoph Noack i Cor Nouws) perquè abandonessin el projecte OpenOffice amb Oracle.
El projecte promet perquè LibreOffice de moment rep el suport de la Free Software Foundation, Canonical (que està al darrera d'Ubuntu), Novell (que està al darrera d'OpenSuse), Google, Red Hat, OASIS (Organització que fomenta l'ús d'uns formats estàndards i lliures per als diferents tipus fitxers), entre d'altres; i sobretot perquè des de què es va iniciar el procés de compra de Sun per part d'Oracle (el 20 d'abril de 2009) el projecte OpenOffice havia quedat pràcticament parat, i en opinió d'alguns per darrera inclús de paquets d'ofimàtica com KOffice de KDE i per descomptat (i malauradament) per sota de Microsoft Office.

Podeu visitar la pàgina web de LibreOffice i descarregar-ne la versió actual. 

Si voleu provar-lo i no sabeu per on començar, aquí el tutorial per instal·lar LibreOffice en català al vostre Ubuntu:

• Descarregueu el paquet de LibreOffice des d'aquí, i també el paquet de l'idioma català des d'aquí. En aquest punt ja tindreu al vostre ordinador els arxius, probablement a la carpeta "Downloads" de la vostra Home (Carpeta d'usuari), i si no són allà els cerqueu. Els arxiu que heu de tenir són:
• LibO_3.3.0_Linux_x86_install-deb_en-US.tar.gz
• LibO_3.3.0_Linux_x86_langpack-deb_ca.tar.gz
  
• Accediu a aquests documents, cliqueu sobre cadascun d'ells amb el botó dret del ratolí i seleccioneu la opció "Extreu aquí". El que fareu és descomprimir els arxius. Ara veureu que teniu dues carpetes: en-US i ca.  
• Obrirem el Terminal (el trobarem a Aplicacions-Accessoris-Terminal), i allà escrivim les següents comandes, primer de tot cal arribar a la carpeta on tenim els documents, en el nostre cas a Downloads:     

cd Downloads

(i pulsem enter, canviarem Downloads per la carpeta on tenim els fitxers fins a arribar-hi, i seguim)

cd en-US

(premem enter, amb això entrem a la carpeta que abans hem descomprimit)

   cd DEBS

(premem enter i començarem a instal·lar amb la pròxima comanda)

   sudo dpkg -i *.deb

(premem enter, ens demanarà la nostra contrassenya i s'instal·laran tots els paquets, ara continuarem amb la integració amb el nostre  l'escripori)

 cd desktop-integration
(premem enter i estarem en aquesta carpeta i instal·larem igual que abans)

sudo dpkg -i *.deb
(premem enter i entrem la contrassenya. Ara anirem al lloc on tenim la carpeta ca i dins DEBS, en el nostre cas podrem fer)

  cd ../../../ca/DEBS
(premem enter. Si tinguessim problemes podem anar un a un, tirarem endarrera amb cd .. i entrant a les carpetes amb cd nom_carpeta. Ara altra vegada instal·lació)

sudo dpkg -i *.deb 
(enter i contrassenya, ja ho tenim instal·lat. Podem sortir escrivint)

exit
(i pulsem enter)   

Jo la primera vegada que he entrat a LibreOffice em sortia en anglès, però al reiniciar l'ordinador ja em sortia el LibreOffice en català.

Si en voleu saber més sobre la The Document Foundation i LibreOffice recomanem l'article publicat a SoftCatalà.

Esperem que amb l'arribada de LibreOffice per fi l'ofimàtica sigui un dels punts forts dels sistemes operatius Linux.

Bye, bye OpenOffice...